Gianni Rodari. Contes per telèfon.
Editorial Juventud, 1982. 178 páginas.
Tit. Or. Favole al telefono. Trad. Teresa Durán, ilustrado por Jordi Saludes.
Ya reseñá este libro en esta entrada:
En ese momento el libro había pasado fugaz por mis manos, pero lo encontré de saldo no hace mucho en el mercado de San Antonio. Encontrar libros de cuentos para niños que sean más que buenos no es fácil, así que lo compré inmediatamente.
Cuentos cortos porque están escritos para ser contados por teléfono su brevedad no está reñida con la calidad. Son cuentos optimistas, alegres, repletos de fantasía -las narices van solas, las niñas se hacen pequeñas al irse a la cama y las muñecas padecen rebomboritis. Transmiten valores sin moralina -como el cuento que pongo al final-, alientan a ponerse manos a la obra, a explorar, ser generosos y a esperar que en un futuro las lágrimas estén en los museos.
Los he contado cada noche a una personita que me escuchaba sin entender pero con los ojos atentos. Otra esperanza de futuro.
La lista completa de los cuentos:
El caçador que no estava de sort
La velleta que comptava els esternuts
La passejada d’un distret
L’edifici que calia trencar
El castell de gelat
El país sense punta
El país amb el “des” al davant
L’Alícia capitomba
El camí de xocolata
Els homes de mantega
Brif, bruf, braf
Qui vol comprar la ciutat d’Estocolm?
Tocar el nas del rei
El cavallets de Cesenatico
A la platja d’Òstia
El ratolí dels còmics
Història del país de Fartanera
Amen a inventar números
L’Alícia cau al mar
p
El jove cranc
Els cabells del gegant
El nas que fuig
L'espantall
Tot jugant amb un bastó
El camí que no duia enlloc
L'Apol·lònia de les melmelades
El sol i el núvol
La vella tia Ada
El rei que s'havia de morir
El mag dels estels
El pescador de Cefalú
Vells refranys
El rei Mides
La rata que menjava els gats
Baixo el nou
L'invisible Tonet
El semàfor blau
La famosa pluja de Piombino
Moltes preguntes
El bon Gilbert
La paraula plorar
La febre mangina
El diumenge al matí
A dormir, a despertar-se
Jaume de vidre
El viatge de les mones
L'home que robava el Coliseu
El senyor Nonetes
U i set
Ascensor per les estrelles
L'autobús número 75
El poble dels gossos
La fugida d'en Putxinel·li
El paleta de Valtellina
La flassada del soldat
El pou de Cascina Piana
Cases i edificis
El mestre Garrone
La vorera mòbil
El planeta de la veritat
Cuina espacial
El caramel instructiu
Procés al nebot
Embolicant la troca
Excel·lent i dos punts
L'homenet de no-res
Història universal
Descárgalo gratis:
ebook-ita-favole_al_telefono-gianni_rodari.pdf (En italiano)
(Te hará falta el programa EMule)
Extracto:[-]
El sol viatjava pel cel, alegre i triomfant en el seu carro de foc, llançant els seus raigs a tort i a dret, cosa que provocava la indignació d’un núvol d’humor tempestuós, que remugava:
—Malgastador, mà foradada, llença, llença tots els teus raigs, ja ho veuràs, ja, quants te’n quedaran al capdavall!
A les vinyes, cada gotim de raïm que madurava als ceps robava un raig per minut, o fins i tot dos; i no hi havia ni un bri d’herba, ni una aranya, ni una flor, ni una gota d’aigua, que no fes el mateix.
—Vés fent, deixa que tots te’n pispin: ja veuràs com t’ho agrairan, quan ja no tindràs res més per deixar-te robar!
El sol continuava alegrement el seu viatge, regalant els seus raigs per milers, per milions, sense ni comptar-los tan sols.
Només al capvespre va comptar els raigs que li quedaven: però fixa-t’hi, no li’n faltava ni un. El núvol, de la sorpresa, es va desfer en pedregada. I el sol es va capbussar alegrement al mar.




enero 28th, 2009 at 11:42 pm
El tinc a casa. El recordo entranyablement…
febrero 2nd, 2009 at 6:03 pm
Yo, a partir de ahora, también.
febrero 11th, 2009 at 2:28 pm
Este libro antes se leia en primaria en los colegios, en castellano.
El cambio de gobierno y la politica de ‘libros de lectura en catalan’ que se aplica desde el 85, hizo que, automaticamente, el libro se leyera en catalan, y por ende, la industria del libro en catalan no parara de crecer por medio de la obligatoriedad de la compra del libro en catalan.
Yo me he encontrado mas de 14 en los rastros de mallorca, todos en catalan… Y una vez, hace ya años, encontré una joyita en castellano, que espero poder leerle a mi hijo pronto.
¿Mi recomendacion? El país con el ‘des’ delante. Sublime.
febrero 11th, 2009 at 6:57 pm
A mí personalmente me da igual en catalán o castellano, de hecho, me ha servido para practicar. El cuento que indicas es bueno, pero ¡hay tantos!
marzo 15th, 2010 at 9:48 pm
el que me gusta fue A TOCA LA NARIZ AL REI ese si que mola…..
marzo 17th, 2010 at 8:32 pm
¡Viva la república!