Reseñas nada sesudas de los libros que caen en mis manos

Cuchitril Literario

diciembre 24, 2011

Pere Calders. Tots els contes.

Filed under: Cuentos — Palimp @ 6:40 am
0 votos ¿Has leído este libro? Vota para darnos tu opinión

Labutxaca, 2008. 988 páginas.
Pere Calders, Tots els contes
Monumental

Mi amiga Sílvia me puso sobre la pista de este libro, y todavía no se lo he agradecido lo suficiente. He ido descubriendo a Calders de a poco, pero no me cabe duda de que es uno de los grandes cuentistas del siglo XX. Tener todos sus cuentos reunidos es un regalo.

Es imposible hacer una reseña pormenorizada, aunque al final hago la habitual lista con todos los títulos. En este caso es inmensa porque hay muchos ‘microrelatos’, género en el que tiene auténticas joyas. Ejemplo:

La mort es presentà quan no se l’esperava, i ell li digué que no li havia donat hora.
—És que l’hora la dono jo —va respondre-li la mort.
—No sempre, no sempre… replicà ell—. Ara, per exemple, tinc l’agenda plena i a vós no us ve d’un dia. Però a mi sí. Telefoneu-me dimarts que ve, a quarts de cinc, i quedarem per una data.
—És irregular, no puc fer-ho. Va contra els reglaments —digué la gran senyora.
—Apa, bah! —es defensà ell, tot empenyent-la suaument cap a la porta—. Amb la feinada que teniu no em direu pas que depeneu d’un difunt puntual. En canvi, jo tinc compromisos inajornables.
I la mort se’n va anar amb la calavera entre les cames, sense saber-se’n avenir. No li havia passat mai.

El estilo Calders incluye humor, a veces negro, siempre con un toque de absurdo. Desde sus inicios, con esas Crónicas de la verdad oculta que me deslumbraron hace poco (y que veo que no he reseñado) y he vuelto a leer con igual gozo.

Porque este es un libro para releer cada año, o para abrir al azar y dejarse seducir por el talento de Pere Calders, más desconocido de lo que merece. Una colección imprescindible.

Calificación: Imprescindible.

Un día, un libro (115/365)

Cuentos incluídos en este volumen:

El primer arlequí

El primer arlequí
El pas del temps en el Museu Sentimental
L’herència dels retrats i de les ànimes
L’imprevist a la casa número
La meva estada al centre de la Terra
Pista fantasmal
El barret prodigiós i la barraca de monstres (conte infantil)
Epidèmia de la son a la Toscana

Cròniques de la veritat oculta

I. La imprevista certesa

El desert
La ratlla i el desig
La consciència,
visitadora social
El principi de la saviesa
L’any de la meva gràcia
La ciència i la mesura
La revolta del terrat
La clara consciència
L’home i l’ofici
Coses de la Providència
El Teatre Caramar
La clau de ferro

II. Ver, però inexplicable

El problema de l’índia
Els catalans pel món
L’arbre domèstic
Cada u del seu ofici
L’esperit guia
Fet d’armes
Història natural
La fi
O ell, 0 jo
L’«Hedera Hèlix»
Una curiositat americana
Quieta nit
III. L’escenari desconcertant
Coses aparentment intranscendents
La maleta marinera
Les mans del taumaturg
El geni magiar
Feblesa de caràcter
Raspall (conte infantil)
Un crim

Gent de l’alta vall

Fortuna lleu
La vetlla de donya Xabela
Primera part d’Andrade Maciel
La verge de les vies
Aquí descansa Nevares

Demà, a les tres tres de la matinada

I. Demà, a les tres de la matinada
Demà, a les tres de a matinada
El sistema Robert Hein
El batalló perdut
Mirades profundes
Amor gairebé impossible
La desaparició de Lerena i Hargis
Les parets i les barbes

II. Tres reportatges especials
I. Reportatge del dia repeti
II. Reportatge de l’esbós de la mort
III. Reportatge del monument de Sonilles

Contes diversos

L’espiral
Les relacions entre el bé i el mal
Els nens voladors
La finestra
En començar el dia
Mort a data fixa
La «Nemours 88»
Àtoms per a la pau
Un gos és com un rei
Explorador celeste a la deriva
El dia del judici
Ruleta russa
L’ètica a muntanya
Mig d’amagat
El jurament hipocràtic

Invasió subtil i altres contes

Invasió subtil
Un trau a l’infinit
El millor amic
Nosaltres dos
No s’admeten corones
El testament de «La hiena»
Zero a Malthus
Tot esperit
Vinc per donar fe
La batalla del 5 de maig
La rebel·lió de les coses
Esport i ciutadania
La lluna a casa (conte infantil)
L’Arca de Noè (conte infantil)
Filomena Ustrell (1916-1962)
Refinaments d’ultramar
La societat consumida

Contes breus

Nota biogràfica
Qüestions de tràmit
Balanç
Passos comptats
Obcecació
Lligant caps
L’exprés
Vent gris
Copyright
Ganes de buscar-se-la
Costums d’altres terres
No se sap mai
La fi del cap
De quan les bèsties parlaven
Pels volts del paller
Història castrense
Confessió
Venim de la pols
Discreció
Falsa modèstia
El fill de Venus
Per a un demà millor
El mirall de l’ànima
A tornajornals
Carta al jutge
Un amic del poble

Tot s’aprofita

Tot s’aprofita
El poder de la conversa
Assaig general
Ultimes voluntats
Visita periòdica
La Legió Estrangera
El planeta In
Celestial exprés
Gent de mal viure
La sort a cegues
Regal d’aniversari
Accident de treball
Traspàs de Federico
Tetramonte
Coses que passen
La nota única
Atordiments de la vida
Incredulitat
El cactus
La mosca
Reparació de faltes
Al bat de l’estiu.
(Esborrany de fulletó)
Amistat en temps de guerra
Pedagogia aplicada
Un pròleg per a la Diana

Contes breus

Els problemes de la parella
Trànsit
Temps difícils
Problema
Solució
Epitalami
A manera de tascó
Cibernètica
Via morta
Prescripció facultativa
L’edat d’or
A trenc d’alba…
…Cap al tard
Les cames

De teves a meves

Primera part

De teves a meves
Cicle de terror
Amb l’ajut de la informàtica
Entreacte
Vorejant la riera
Quaranta-cinc graus sota cobert
Nit de pau i Bones Festes
Que consti
El núvol guilla
Promoció de vendes
Sense anar tant lluny
Estudis per correspondència

Segona part. Contes breus

Judici precipitat
Miratge
Altres dimensions
Obituari
Forats negres
Espais blancs
La planeta
L’hora en punt
L’ordre dels factors
Meteorologia aplicada
Som així
El bons costums
Trumfos ferms
Ars poètica
No costa res d’ésser amable

Un estrany al jardí

Un estrany al jardí
Entre dos vels
Qüestions de tràmit
Encàrrec de compromís
Atenció: alarma verda
Minidrama silvestre
Mitologia costanera
Les paraules i els fets
Meditacions recreatives
Filosofia hertziana
L’art d’endevinar
Passió abrandada
Delinqüència senil
Festa d’amor universal
Problemes
Reunió d’alt nivell
Avui fos i demà festa
Moviments de caixa
Reconversió urgent
Malfiança
Entre cel i terra
L’instint de reproducció
El do de la inspiració
Petits conflictes de carrer
L’art de vendre
Les vocacions imparables
Era de preveure
Espionatge industrial
Taula i sobretaula
Tot queda a casa
Una carta
Tecnologia al galop
Telèfon de l’esperança
Les influències dels astres
Vora la mar
El miracle de l’ànima
Triangles màgics

L’honor a la deriva

L’honor a la deriva
La carta de l’almirall
Sabotatge cibernètic
L’escola de Viena
Pau a la Terra
Vides exemplars
Des del cel cap avall
El barret fort
Discreció exquisida
Mosques a millor vida
De quant la gent parlava
Excés de pressió
Falten bons tiradors de primeres pedres

Contes breus

Prestidigitació d’altura
Final de Ramir el Fort
Una cosa va per l’altra
Ja era hora
Poca corretja
Val més no tocar-ho
Venim de lluny
L’antiga saviesa
Què hi podríem fer?
Per si algú m’escolta
Muts i a la gàbia
Tocar de peus a terra

junio 11, 2010

Pere Calders, Invasió subtil i altres contes.

Filed under: Cuentos — Palimp @ 8:54 am
0 votos ¿Has leído este libro? Vota para darnos tu opinión

Ediciones 62, 1991. 114 páginas.

Pere Calders, Invasió subtil i altres contes
Surrealismo sutil

Sigo comprando todo lo que encuentro a buen precio de Calders (hay bastante, por suerte)(Actualización: Hace poco compré sus cuentos completos en edición de bolsillo; todo un lujazo que estoy leyendo ahora mismo). Este es un libro pequeño con una selección de sus cuentos que la mayoría ya estaban en otras recopilaciones que he ido comprando. Lo mejor, la sección de microcuentos del final de la que les dejo estos extractos:

NOTA BIOGRÀFICA

Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana.

OBCECACIÓ

Entre anar al cel o quedar-se a casa, va preferir això darrer, a desgrat del poder de la propaganda contrària, i del fet que a casa seva hi havia goteres i moltes i molt variades privacions.

L’EXPRÉS

Ningú no volia dír-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació.

COPYRIGHT

Algú m’ha fet a mi i he estat venut. Mai no he pogut saber qui ha cobrat els drets ni si he estat un bon o un mal negoci.

HISTÒRIA CASTRENSE

Si els hagués manat de saltar per la finestra, ho haurien fet gairebé amb alegria, perquè hi confiaven cegament.
Fins que un dia els ordenà que saltessin per la finestra, i aleshores desertaren tots, perquè un home que disposa coses així no és de fiar.

CONFESSIÓ

La meva estimada em va dir que un pit sí, però que 1 altre no, perquè el tenia emparaulat. Geniüt i egoista vaig perdre l’únic que quedava disponible.

DISCRECIÓ

Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa.

Bonus track: No se pierdan la entrevista publicada en Paper de vidre: Entrevista a Pere Calders, de 1985. No tiene desperdicio y rescato este fragmento a propósito de este libro:

JV. ¿Saps que a la universitat de Nova York es fa servir el teu conte Invasió subtil com a mostra –agafa’t fort—de literatura antiracista no pamfletària?

PC. Sí que ho sabia.

abril 16, 2010

Pere Calders. 8 contes de Nadal.

Filed under: Cuentos — Palimp @ 7:18 am
0 votos ¿Has leído este libro? Vota para darnos tu opinión

Diputación de Barcelona, 2007. 94 páginas.

Pere Calders, 8 contes de Nadal
Dulce Navidad

Hace dos años en las bibliotecas de la Diputación de Barcelona te regalaban este libro cuando ibas a hacer un préstamo. La idea es excelente y no podían haber escogido a mejor autor. Pere Calders es un escritor excelente, que además cuenta con suficientes cuentos navideños como para montar este libro.

Porque el título lo dice todo. Ocho cuentos ambientados en Navidad con el absurdo como protagonista. De la visita de Papa Noel a una familia que hace Reyes a la inspección burocrática necesaria para montar un belén casero en condiciones.

Lo he empezado a ver de saldo en librerías de viejo, pero si no lo encuentran compren cualquier recopilación de relatos del autor. No tienen desperdicio.


Extracto:[-]

-Té dues solucions. La més fàcil és canviar de paret… -No, miri. Passa una cosa curiosa: en aquell pany de paret, la televisió funciona estupendament bé. I en aquesta que destino al pessebre, és un desastre. Deu haver-hi interferències (o què sé jo!), però la pantalla s’omple de ratlles i de tremolors. Ja comprendrà que en unes diades com aquestes no ens podem pas quedar sense televisor…

-Doncs haurà d’encarregar una instal·lació adequada (llegeixi l’opuscle, per favor) i no intenti fer-ho vostè, perquè a la llista que li hem donat hi figura el nom de les úniques empreses autoritzades.

En casos així, la primera reacció meva és d’enfa-dament, però el jove va frenar-me, amb unes maneres impecables. «Jo no hi tinc cap culpa», digué. «Em limito a complir ordres i, en el fons, el meu desig és evitar-li possibles complicacions».

-Dispensi’m. No el volia molestar. -Bé, no té importància. I ara anem per un altre problema. És dels qui hi posa riu, vostè?

-Sempre! Em sembla un element essencial… -I d’on treu l’aigua?

-Del bany petit, la peça que hi ha aquí al costat mateix. Connecto un tub de goma a l’aixeta del lavabo.

-Ui, no! És una pena que no hagi llegit les instruccions. Cal una conducció amb canonada del 8A (segons les normes DIN), connectada amb la presa d’aigua general.
On la té, vostè?

-Al celobert.

-Doncs d’allí l’ha de treure, si no vol tenir disgustos. I el desguàs s’ha de fer amb un acanalat d’Hidroplast-Setanta.

-Que també hi ha hagut desgràcies, amb l’aigua dels pessebres? -vaig preguntar-li, amb una mordacitat mal continguda.

-Hi ha hagut vessaments, mulladers i reclamacions irades dels veïns dels pisos de sota, amb maldecaps jurídics que amarguen la convivència. La nostra feina és vetllar perquè tothom estigui content. Ah! I una altra cosa: si utilitza molsa, compri-la sintètica, perquè els ecologistes no ens deixen viure.
Em vaig quedar abatut, m’havia fugit de cop i volta el vaporós estat d’esperit nadalenc.

-Ja hem acabat. Ho veu? -em digué el jove cordialment-. Semblava qui sap què… Si em vol firmar aquest volant (és una simple comprovació de la meva visita) no el molestaré més.

Quan ja el tenia al peu de la porta, vaig preguntar-li:

-l si canvio d’idea i no faig pessebre, no em passarà res?

-No. l ara! Però en aquest cas valia més no haver CUrsat la sol- licitud, perquè hi ha més feina per aturar els Papers que no pas deixar-los que facin el seu curs.

septiembre 28, 2005

Pere Calders. Unitats de xoc.

Filed under: Novela — Palimp @ 11:33 pm
2 votos ¿Has leído este libro? Vota para darnos tu opinión

Ed. Orbis, 1984. 171 pag.

Calders Unitats Xoc
¡Viva la república!

Prometí leer todo lo que encontrara de Pere Calders desde que leí aquel inolvidable Ronda naval bajo la niebla. Encontré este volumen en un puesto de ‘todo a dos euros’ del mercado de San Antonio en el que suelo bucear cada vez que me paso y lo compré de inmediato.

El libro es la historia, en primera persona, de un joven catalán recientemente reclutado durante la guerra civil y asignado a los prestigiosos batallones de choque de carabineros. Desde que es alistado hasta que por fin llega a primera línea irá contando, con ingenuidad de adolescente, lo que se encuentra por el camino.

Durante todo el libro me sorprendía el carácter del mozo, que más que dentro de una guerra civil parecía estar de turista por un parque temático. También la confianza en el éxito de una guerra que hoy sabemos acabó mal para la república. El epílogo me ha dado la explicación. El libro lo escribió un joven Pere Calders precisamente durante la guerra civil, y debía pasar, antes de publicarse, por la censura militar. De ahí el aire optimista un poco monocorde.

El autor confiesa haberse resistido más de una vez a la reedición del libro. Quizá su calidad literaria no sea excesiva, pero resulta un valioso documento de una de nuestras épocas más oscuras. Interesante lectura.

(Un día, un libro 170/365)
Escuchando: Farmacia de guardia. Kiko Veneno.

abril 21, 2005

[*] Pere Calders. Ronda Naval Bajo la Niebla.

Filed under: Novela — Palimp @ 2:26 pm
2 votos ¿Has leído este libro? Vota para darnos tu opinión

Editorial Anagrama, 1985. Traducción de Joaquín Jordá.
Tit. Original Ronda Naval Sota la Boira, 1980. 218 páginas.

Humor en alta mar

El humor siempre es el hermano pobre en todo tipo de manifestación artística. Es algo que siempre se comenta, por ejemplo, con los premios Nóbel de literatura o, siendo más frívolos, con los Oscar de cine. En contadas ocasiones se llevan el premio comedias. Parece que un drama, una tragedia tienen más valor. Yo, por aquello de llevar la contraria, opino justo al revés. Y cuando encuentras un libro bien escrito, que destila humor por los cuatro costados, te llevas un alegrón.

Pere Calders debe ser un escritor muy conocido. Como soy un ignorante lo acabo de descubrir. Pero a partir de ahora pienso buscar todos los libros que haya escrito, porque merece la pena. Libros como este te alegran la vida.

La historia es muy sencilla. En un crucero que se supone de placer, una avería hace que el barco quede a la deriva. Las cosas se complican y quedan atrapados en una ominosa ‘corriente circular’ y cubiertos por una niebla perenne. El rescate se ve difícil, cuando no imposible. En este ambiente el novelista aprovecha para presentarnos a unos personajes de lo más curioso (la pareja protagonista -una pareja de enamorados nada romántica-, el capitán del barco -obsesionado con los naufragios y las bandas de música-, un hipnotizador, y un largo etcétera) , unas situaciones de lo más extravagantes y unos diálogos con un humor absurdo y verdaderamente sabroso. No contento con eso, se dedica a destrozar la estructura habitual de una novela introduciendo unos capítulos ‘explicatorios’ que comentan aspectos de los capítulos novelescos (e incluso aspectos de los propios capítulos explicatorios, en un juego recursivo que el autor utiliza con verdadera maestría). Todo contribuye a que el libro se lea con una sonrisa perenne en los labios y que, en ocasiones, uno no pueda evitar la carcajada (así me pasó mientras lo leía en el ferrocarril, y se me quedó todo el mundo mirando).

Tiene frases y momentos verdaderamente impagables. Se lee con verdadero gusto. Cuando lo acabas tienes ganas de decir ‘Más, más’. ¿A que esperan para leerlo?

(Un día, un libro 10/365)